EXCURSIONS

LA VALÈNCIA MUSULMANA

BALANSIYA. MURALLA MUSULMANA recorregut
MADINAT AL-TURAB






LA VALÈNCIA MEDIEVAL CRISTIANA

SAN JUAN DEL HOSPITAl, 2

iniciado por los caballeros de la Orden Militar de San Juan del Hospital de Jerusalén cuando el rey D. Jaime I el Conquistador toma Valencia en 1238, y en gratitud por los servicios prestados, concede a los Caballeros Hospitalarios la zona junto a la puerta de La Xerea.

BANYS DE L'ALMIRALL (València): recreació d'un bany, història dels banys, recreació del funcionament. El 1313 el cavaller Pere de Vila-rasa obté llicència del rei Jaume II per a construir un bany públic en un solar seu. Té una distribució similar a la del bany àrab de vapor o hammàm: vestíbul o sala de descans; tres estances abovedades (sala freda, templada i calenta), que se corresponen amb la zona humida i calorosa del bany; letrines i sala de la caldera. En el s. XIX es reforma (banyeres de marbre, construcció de l'arc d'entrada i decoració d'estil nassarí). En 1959 es tanquen després de 6 segles de funcionament.

PORTAL DE LA VALLDIGNA. És un portal obert en 1400 en la muralla islàmica per comunicar la ciutat amb la moreria, raval localitzat al voltat de la plaça de Mosen Sorell després de la conquesta cristiana. La puerta es un arco de medio punto de sillería con un leve avance de las impostas que le asemeja a los arcos de herradura árabes. Por encima del vano existe un retablo de inspiración gótica -aunque de factura moderna- en el que se representa a Jaime I ofreciendo al abad de Santes Creus los terrenos para construir el monasterio de Valldigna. De 1678 data la ampliación de la vivienda sobre el portal.

ALMODÍ. Es va construir sobre l'Alcàsser musulmà a principis del segle XIV com a lloc de magatzematge i venda de blat. En origen tindria unes dimensions més reduïdes i se va anar ampliant al llarg dels segles XV i XVI. El primitiu edifici tindria un pati central a cel obert i va ser a principis del segle XVII quan es va incorporar la coberta, donant-li la imatge de planta basilical que té en l'actualitat. A l'interior podrà contemplar pintures murals de caràcter popular al·lusives a l'entrada de blat en la ciutat així com representacions dels sants patrons dels gremis que operaven en el comerç del gra.

REIALS DRASSANES. Edifici de València destinat a la construcció i reparació d'embarcacions, a la guarda d'aparells marítims, o armaments que portaven les naus i a l'emmagatzemament de blat que arribaven a la ciutat per mar.  Situades en el Grau, ens oferixen la imatge d'una València el comerç marítim de la qual, va ser dels més significatius del Mediterrani, durant els ss XIV-XVI.
.

Pla de Nadal (Ribarroja del Túria). La vila nobiliària és una residència d'estil visigot civil de mitjans s. VII. construida per algún personatge de la societat hispanovisigoda. Per les restes constructives i escultòriques se deduix que es tractava d'un edifici de dos plantes. S'han trobat centenars de peces arqueològiques d'època romana, bizantina i visigoda.

MONESTIRS MEDIEVALS VALENCIANS

TINENÇ DE BENIFASSà. El monestir esta construït sobre un castell àrab, conegut com /benHassan/. Aquet castell va ser conquerit per Pere II que el va lliurar en feu al cavaller català Guillem d'en Cervera. En el 1229, desprès d'enviudar, es va fer monjo cistercenc i donà les seves possessions al Monestir de Poblet. El rei Jaume el Conqueridor, desprès de conquerir Morella, estant a Tortosa, el 22 de novembre de 1233 davant de l'abat de Poblet i del propi Guillem d'en Cervera va fer l'acta de fundació del monestir

SANTA MARIA DE LA VALLDIGNa (Simat) monestir cistercenc fundat per Jaume II el 1298. Conta la llegenda que quan tornava el rei i l'abat del monestir de Santes Creus d'una campanya victoriosa a Múrcia van passar per esta vall musulmana i el rei sorprés per la seua bellesa va exclamar: Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió! Vall digna, senyor!- contestà l'abat.

CARTPIXA DE VALLDECRISt, II (Altura) és un monestir cartoix fundat per  Martí l'Humà en 1385 gràcias a una butlla papal concedida per Climent VII. I li fou concedit el senyoriu d'Altura i Alcublas. Moraren en ella Bonifaci Ferrer, San Ignacio de Loyola o Benedicte XIII. S'abandona amb la desamortització de Mendizábal.

MONESTIR DE SANT GERONI DE COTALBa, 2, 3 (Alfauir). És un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell (1388) i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga Corona d'Aragó. Des de la seua desamortització el 1835 és propietat dels Trénor.

MESQUITA DE BENAEÇA (Xelva), construida en 1370, actual ermita de Santa Cruz desde 1525, just després de les germanies. Dividida en tres naus transversals a l'alquible,  mur orientat cap al se. A l'extrem posterior a l'entrada principal, hi ha un pati que va poder tindre relació amb l'ús de l'aigua en el culte, i en el seu accés se conserva un arc de pedra amb la inscripció de l'any 1607.

MESQUITA DE LA XARa, (Simat) construida en el s. XV. L'interior es divideix en tres naus. Es conserva la quibla, orientada cap a la Meca, part del minaret, els arcs del mihrab i a l'exterior el pou de les ablucions. Es transforma en l'ermita de Santa Anna, en prohibir la religió musulmana i s'abandona amb l'expulsió dels moriscos.

Monestirs valencians: S. Mª de Benifassà (1233, Jaume I), Monestir de S. Fc. Morella, Corpus Christi (Llutxent), S. Mª de Murta (Alzira), Cartoixa de Portacoeli (1274, dominics, Serra), Sancti Spiritu (Gilet, 1402, franciscanos), Cartoixa Ara Christi (Puig), R. M. Sta Mª del Puig (mercedaris), S. Miguel de los Reyes (jerònims), Trinitat (clarises,), Cocentaina, Santo Sepulcro, Santa Faz


HISTÒRIA MODERNA

COVA DEL DRAGUT. Alberga una exposició temática sobre la piratería mediterránea en el segle XVI. El asalt a Cullera del Pirata Dragut es el centre argumental d`un recorregut que s`inicia amb un diorama que mostra la Vil-la Real de Cullera  al 1550. El context socio polític del Mediterrani i la vida cotidiana del seus habitants s`evoca midjanteant els conflictes religiosos, la Inquisició amb el seus instruments de tortura, la piratería y el corso, per a donar pas a la l`última sala als avanços de la navegació.